ECONOMIA VERONESE | venerdì 19 aprile 2019 05:16

Cerca nel web

ECONOMIA VERONESE | 05 febbraio 2019, 14:54

Che maravéia, a Concamarise, Verona…! Le bèle tradissioni, le ròbe e i magnàri de ‘na vòlta, fàti rivìvar da la “Confraternita del Tabàr”…

A dìr la verità, giòvedi de séra – l’éra el 31 de génàr 2019 – sémo ‘ndàdi a tróvàr la Confraternita del Tabàr, par fàr, cóme i le ciàma, ancó, déle “riprése”, che, gràssie a la passiènsa e l’aiuto de l’amìgo, Giulio Labruna – ‘n ‘nténdidór de fotografia e de çineprése – le sérvirà par fàr ‘n video, su le diverse “Confraternite” veronesi… El video, l’è destinà a fàr védar, còsa, apùnto, le fa ste Confraternite e, dónca, de còsa le se òcupa.

Che maravéia, a Concamarise, Verona…! Le bèle tradissioni, le ròbe e i magnàri de ‘na vòlta, fàti rivìvar da la “Confraternita del Tabàr”…

Questo, parché se ghe ne pàrla póco, ma, i résultàti de le atività de le Confraternite i-è grandi assè, sensa dìr che, a la fine, ‘n póche paròle, le mira a fàr del bèn e a créar solidarietà, come i dìse, al giorno de ancó. Oltre a l’amìgo Giulio Labruna – che l’à tribulà, che mai, guidàndo la màchina, par rivàr a destinassión, da Verona – gh’éra, con nuàltri, el presidente de la Confraternita del Bòn Cuciàr, Verona, che l’è ànca vicepresidente europeo de tante Confraternite ‘taliàne, Alessandro Salarolo, e ‘l dótór Luigi Valitutti, che tanto él apréssa l’assión déle Confraternie. El paréa, sùle prime, che sébiabia tratàsse sólo de fàr ste benédete riprése, ma, càpe, a Cocamarise, èmo tróvà, ‘nvésse, ‘na gran sorpresa: davanti a la Césa parochiàl, l’è végnù a tórne Fabrizio Lonardi, fóndadór e presidente de la Confraternita del Tabàr, che la g’a, par patròno Sant’Antonio Abàte. Bèn ‘mbacucà, nel só’ bèl tabàr nero e có’ tanto de capél, ‘na vòlta ‘rivàdi al posto giusto e parchegiàda la màchina, Lonardi ‘l n’a fàto ‘intràr ‘n té ‘na bèla cantina, una de quéle de ‘na vòlta, tùta adórnàda de ‘na mòta de ‘ntéressanti atréssi, sempre nóvi, par ci nó l’è de campagna e de casa ruràl, de tempi passàdi… ‘Na cantina, che la paréa ‘n véro museo de l’agricoltura! E, nó Vé dìgo, quanto piasér m’àbia fàto, a védar ‘n belìssimo fógolàr ìmpissà, có’ tanto de sòche, che le faséa ‘na fiàma e sdìnse straordenàrie… Fógolàr, che ’l m’a fàto récordàr, quando mi s’éra pìcolo e quando, ‘n campagna, par via déla guèra, mé séntava sui fianchi del fógolàr, par ciapàr ‘n póco de caldo… Ma, che réndéa più bèlo ‘l fógolàr de la Confraternita del Tabàr i-éra le gradéle, piene de féte de polènta – a stó’ punto, m’è végnù ‘n mente, quando le dòne le méscolàva la pólènta ‘n té’l paról, tacà a la cadena, girandola, có’ tanto de méscola – che, a contàto de le fiàme e de le bràse, le sé brustolàva e la sé faséa quéla pélésìna crocànte, có’ le só’ macéte nere de brusà, che l’è ‘n piasèr a védarle e a ciapàrle ‘n bóca. Ogni tanto, calchedún ‘l ghé dàva ‘na vòltàda àle gradéle, sóra le bràse, e ‘l stissàva ‘l fògo, che’l paréa, che’l mé parlàsse… Mi, diséa, ‘n tanto, drénto de mi: “Queste i-è straordenàrie tradissióne, de quando, sènsa i strambéssi de ancó, se sé contentàva de pòco e s’érimo seréni istésso”…! Ma, la seràda l’è sta résa ecessiónàl da ‘na béla taolàda, come quéle de ‘na vòlta, che la tégnéa ‘n compagnìa diversi soci de la Confraternita de Concamarise, tùti, có’l só’ tabàr e l’ só’ capél, e dó sióre, che, come se usàva ‘na vòlta, le g’avéa i cavéi, quérti da ‘n bél fulàr… Ma, par végnér al mèrito, bisògna dìr che la tàola l’éra parecià, che l’éra ‘na maravéia e, bisògna che dìga, ànca se mé répèto, pròpio cóme i-éra le tàole dei contadini de ‘na vòlta, có’ i só’ fiàschi de graspìa, séràdi có’ ‘l só’ stròpolo, dàdo da ‘n mòcolo de panòcia, e có’ çéstìni de pàn e có’ tanto de pissòta. Quando, dopo avér amirà tanta béléssa, fàto riprése ecessionài, e mésso man ai piàti, s’a presentà ‘na béla padèla, piena de móréte a ròsto, che le dàva ‘n udór spéssiàl e uno de quéi saóri, che nó se sènte mai ai giorni de ancó, e ognuno dei presenti l’a pódù gustàr sta maravéia de móréte – ‘na spèce de mórtadéle, fàte de carne rossa e de sangue de pòrco – ‘compagnàde da fazólìni de l’ócio, ‘n umido: ‘na còsa, che l’a creà ‘n gran paradiso, par i òci e par la bòca de tùti… Paradìso, fàto da più saórì e da a pólènta brustolàda, apéna tòlta dàle bràse… Par via de vìn, questo, tùto zénuìn e de pródussión locàl, ‘l g’avéa la caràtarìstica de èssar sènsa sólfìto, e, cusìta, ‘l andàva zò che l’éra ‘n piasér… Straordenàrio l’éra ‘l vìn crìnto, dal só’ cólór rósso-blù – mi, mé récòrdo ben le végne de crìnto, de bacò e de sèlibe, có’ i só’ gàspi pìcoli, sùti e spàrgoli – e ‘n dólse moscàdo, portàdi, par l’ócasión da Giulio Lonardi, che, a novantaquatro ani, ‘ncóra ‘l cùra, có’ la passión de ‘na vòlta, le végne e ‘l fa ‘l só’ vìn… Ma, nó l’è mìa fénida…, parché, de’n tràto, i-è capitàdi sùla tàola, ‘na maravéia de lardo, mòrbido e gustoso, ‘n parfumàdissimo crén – nó mancàva ànca ‘n delicàdo crén a l’òio de oliva, dal saór più morbido! – e ecessionài féte de sóprèssa – che le diséa: màgneme! – portàde, có’ pólénta brustolà…! Ma, la Confraternita del Tabàr l’a vólù fénir ‘n gloria, có’ tanto de galàni, par récórdarne, che s’érimo de carnevàl e che stàvimo fasèndo festa a l’amicìssia, al vólerse ben e l’èssar de aiuto a ci g’a più bisògno de nuàltri… Tre fatóri, sti ultimi, che i-è àla base de l’assión de le Confraternite, che, oltre a realizàr amicìssia e solidarietà – come la fa la Confraternita dei Nostalgici del Tabàr – gh’è la prómóssión de le tradissióni e de l’agroalimentàr del teritòrio – ‘n fàti, émo visto còsa l’avéa parécià, ‘n tàola, la Confraternita del presidente Lonardi – có’ la só’ cultura e ànca có’ la só’ grande, importante atensión, àla Féde… Tanto che, quasi sempre, ogni manifestassión confraternitaria la cómìnçia con ‘na Messa…, parché, za, par fortuna, la zénte la ghé tién ‘ncóra, tróvàndo conforto, ‘n sto tempo balórdo, ‘n ‘na paròla bòna… E va a ónor déla Confraternita del Tabàr ‘l fàto, che la g’àbia dónà ‘n bèl tabàr, pafìn, a papa Francesco e a mons. Giuseppe Zenti, vescovo de Verona, mai trascurando de fàr, a Nadàl, ‘n bèl presèpio, e de ‘ndàr ogni àno a Assisi, a rèndar omàgio àla lócàl Confraternita del ‘Piatto di Sant'Antonio Abate’ – Patrono de la Confraternita de Concamarise – e ai révarèndi Frati del gran San Francesco. Èco, còsa se vórìa métar in luçe e fàr cónóssar, atravèrso ‘n adeguato video…. Fàr cónóssar, de visu, ‘n mondo, quèl de le Confraternite – par questo, èmo fàto visita a Concamarise – che oparàndo, ne la modestia e nel silènsio, le mira, aténtamente e sensibilmente, al bèn de la socétà, prómovèndo tradissióni, storia, arte, cultura, amiçìssia, solidarietà e teritòrio, cò’ i só’ valóri e i só’ straordenàri prodóti de l’agricoltura, sènsa de la quàl, nó ghe sarìa vita… Émo redàto stó modesto resoconto, ‘n dialéto veronese, parché ‘l Statuto déla Confratedrnita del Tabàr ‘l prévéde, ànca, che léngua ufiçiàl de la Confraternita ‘l sia ‘l dialèto…

Pierantonio Braggio


Pierantonio Braggio

Ti potrebbero interessare anche:
Prima Pagina|Archivio|Redazione|Invia un Comunicato Stampa|Pubblicità|Scrivi al Direttore